La productivitat

En economia els elements necessaris per a la producció s’agrupen en tres factors: naturalesa (fusta, minerals,...), treball (mà d’obra) i capital físic (maquinària i instal·lacions).

Les empreses, doncs, combinen  aquests factors per aconseguir la producció que necessiten. Per augmentar la producció poden incrementar el nombre de treballadors i màquines o, també, poden augmentar la productivitat.

La productivitat és el rendiment d’un factor productiu

La productivitat és el rendiment d’un factor productiu. En el cas del capital físic, una millora de les màquines per la incorporació de nova tecnologia farà incrementar el seu rendiment (producció/hora de màquina). En el cas del treball, la seva productivitat  (producció/hora) pot créixer per un increment en la rapidesa de l’obrer, per l’especialització dels treballadors, per una millora en la seva formació, per canvis organitzatius ...

Un increment en la productivitat de l’empresa, doncs,  permet un augment de la producció amb els mateixos recursos o permet el manteniment de la producció amb menys consum de factors. Aquest fet, doncs, és positiu per a l’empresa perquè li permet produir amb uns menors costos i competir millor en el mercat.

Increment en la productivitat  è menors costos

Però no sempre són plenament desitjables els increments de productivitat perquè també poden comportar elements negatius.  Millorar la maquinària, per exemple, implica una inversió de diners que l’empresa no sempre esta en condicions d’afrontar; una millora en la preparació dels treballadors també implica una inversió en formació que pot ser costosa, un increment en la velocitat de producció pot implicar una disminució en la qualitat de les unitats produïdes ,...

Quan es parla de productivitat es tendeix a associar-la a la producció de béns (cotxes, caramels,...) però també s’ha de considerar en la producció de serveis (taxis, visites mèdiques, atenció de funcionaris públics ...).

http://www.freshtracks.co.uk/images/blog/productivity.jpg

En la producció de serveis, però,  el concepte de productivitat és més difícil de quantificar. Com compararíem, per exemple, la productivitat de dos professors de matemàtiques ?  Quin seria el millor criteri? El nombre d’alumnes per aula ? El percentatge d’aprovats?  Els valors treballats a classe ?

Sempre ens toparem amb la dificultat de valorar variables qualitatives i, per aquest motiu, és tan important no fer servir el concepte de productivitat de forma indeguda, com aquell secretari d’estat del govern espanyol que fa poc parlava de la productivitat dels funcionaris i la relacionava amb deixar de prendre el cafè a mig matí.

És important no fer servir el concepte de productivitat de forma indeguda. Exemple: “els funcionaris serien més productius si no prenguessin el cafè a mig matí”

Un exemple extrem pot ajudar  a entendre millor la relativitat del concepte de productivitat. Imaginem un restaurant amb 30 taules plenes i amb 6 cambrers atenent-les. Podríem valorar la productivitat en el nombre de plats servits/hora per cada cambrer. El propietari, després d’assistir a un curset sobre la productivitat, va decidir acomiadar a cinc dels cambrers. Aquesta brillant decisió va aconseguir un gran increment de productivitat (plats servits/hora) de l'únic cambrer que quedava. Em sembla, però, que els seus clients no va estar gens contents de la rapidesa del servei  i no tornaran mai més al restaurant.

Crec que, malgrat que no exerceixi,  sempre em quedarà l’esperit de professor d’economia i, amb aquesta perspectiva, m’agradaria deixar una pregunta a l’aire, perquè hi reflexioneu i/o opineu en aquest bloc: 

Una disminució en el salari dels treballadors fa augmentar la productivitat de l’empresa ?

Salut i pessetes

Víctor Prat