Cos humà i
sistema econòmic
En aquest bloc
parteixo de la idea que es pot comparar el cos
humà amb el sistema econòmic.
Aquesta comparació no únicament té un objectiu pedagògic sinó que també té una
base real pel fet que ambdós, cos humà i economia, són sistemes.
Al llegir “La
revolución del pensamiento integral” de Patrick Drouotti i, posterioment, “Una teoria de todo” de Ken Wilber, he vist
que en el model de Espiral Dinàmica - iniciat per Clare Graves i continuat per
Don Beck i Christopher Cowan- també es pot desprendre un paral·lelisme entre l'evolució
dels sistemes econòmics i les etapes
de desenvolupament del ésser humà.
Malgrat que el model d'espiral dinàmica, inclòs dins
del pensament integral, vol explicar
de forma integral l’evolució física, emocional, social i religiosa, en aquest
escrit únicament em basaré en la part que em permet posar de manifest la
relació entre el capitalisme i l'adolescència humana.
El model d'Espiral
Dinàmica. Les etapes i els colors
En el model de
l'espiral dinàmica s'explica l’evolució humana a partir de diferents nivells de
desenvolupament, també anomenats memes, estadis, onades... cadascun dels quals
s’associa a un color. A continuació descriuré breument les diferents etapes i la seva plasmació en
l'evolució econòmica/social i en el desenvolupament individual dels humans.
Etapa beix. Es caracteritza per comportaments individualistes amb l'objectiu d'aconseguir la subsistència. A nivell social correspon
a l'etapa inicial de l'espècie humana (grups familiars en una
economia depredadora) i el seu paral·lelisme a nivell individual
correspon amb el comportament dels nadons dedicats únicament a subsistir.
Etapa morada. Socialment, els comportaments individuals estan al servei del grup (tribus) que els permet sobreviure; respecten les
tradicions per mantenir-se dins del grup i tenen una religiositat lligada a la
natura (de la qual depenen). A nivell individual el morat correspon al
comportament dels nens quan parlen amb arbres, ocells... i creuen en el Pare
Nadal.
Etapa vermella. L’ individualisme
ressorgeix, les elits dominants guerregen i aconsegueixen poder: apareix l'esclavisme com a organització social. Aquest comportament també es
veu en els nens quan han de lluitar per aconseguir un lloc preeminent en el
grup d'amics.
Etapa blava
El grup i les seves normes tornen a passar per sobre de l'individu. Es respecte la
tradició i la religió. Socialment estem en el feudalisme mentre que el paral·lelisme en el desenvolupament del
nen correspon a l'etapa en què accepta les normes de pares, professors,
metges...
Etapa taronja.
Es caracteritza
per l'auge de la individualitat, per
la valoració de la llibertat i pels comportaments egoistes. A nivell social
correspon al capitalisme i té l'equivalència en l'etapa de l'adolescència.
El model consta
d'etapes posteriors, associades als colors: verd, groc, turquesa i coral però
en aquest escrit em centraré en el color taronja..
L'adolescència i el capitalisme
L'adolescència és
una etapa de creixement i de inestabilitat emocional. El noi/a, busca reafirmar
la seva individualitat, busca la seva independència i fuig de l'autoritat; és
competitiu i té comportaments radicals i de risc. Quan pren decisions és
egoista i no valora les repercussions a llarg termini.
Aquestes
característiques de l'adolescència coincideixen plenament amb
els valors i les actuacions del sistema capitalista:
Individualitat i egoisme. El sistema propugna la
propietat privada i les persones busquen el seu benefici particular.
Fugida del poder. El sistema propugna que la
intervenció de l'estat sigui mínima .
Competitivitat. El sistema es basa en la
competència entre empreses i entre persones.
Comportaments radicals. El sistema propugna
l'obtenció del màxim benefici.
El
capitalisme busca el benefici a curt
termini i no valora les repercussions que les decisions poden produir a
llarg termini en la sostenibilitat del sistema ecològic.
Inestabilitat. El capitalisme es caracteritza per
la successió de crisis.
Necessitat del sistema capitalisme
De la mateixa
manera que l'adolescència és necessària pel desenvolupament humà, el
capitalisme també ha estat una etapa necessària.
La recerca
radical del màxim benefici a curt termini, l'individualisme, la
competitivitat,... han permès l'acumulació
de capital necessària pel creixement econòmic, de la mateixa manera que
l'adolescència també és l'etapa de creixement de les persones.
El capitalisme,
doncs, amb els seus avantatges i inconvenients, ha estat una etapa necessària en el desenvolupament
però, igual que les persones
maduren i superen l'adolescència, l'organització
econòmica també superarà el capitalisme (vegeu l’entrada “Cap sistema dura per sempre”).
En posteriors
entrades escriuré sobre els motius que poden fer que el capitalisme evolucioni cap
a un altre sistema i sobre les seves característiques.
Salut i pessetes
