L’economia espanyola no funciona bé: està malalta. Però això no ens hauria de venir de nou. De sempre hem tingut molta debilitat. Hem anat creixent, però sempre depenent de fora: remeses dels nostres emigrats primer i, en tot moment, inversió estrangera i turisme.
Últimament semblava que no, que ja no depeníem dels altres, que érem capaços d’invertir a l’estranger i, fins i tot, teníem multinacionals. Però, de fet, la nostra economia no creixia pas gaire, malgrat que seguíem rebent molts recursos aliens (fons europeus, inversions estrangeres...).
La persistència de la situació de diner abundant i barat a nivell internacional, ens va fer creure que el crèdit no tenia límit, que sempre podríem gastar per sobre de les nostres possibilitats. (famílies, administració, empreses, banca ......).
Igual que un cos dèbil i amb poques defenses té perill d’emmalaltir quan està un ambient en el que proliferen virus i bacteris, la nostra economia, també dèbil i depenent per naturalesa, estava abocada a agafar una bona infecció (endeutament) , dins d’un ambient internacional de diner barat, que fomentava la despesa sense fre.
Si els recursos captats s’haguessin destinat a inversions reals i productives, ara, amb els rendiments obtinguts, podríem retornar els préstecs i mantindríem una economia productiva sanejada, però molts recursos es van malmetre en inversions públiques faraòniques, en construcció de pisos innecessaris, en despeses de consum...
Hem emmalaltit, doncs, perquè hem gastat molt més del que hem produït, ens hem gastat diners que no teníem i ara els hem de tornar.
Tota la resta no deixen de ser problemes derivat d’aquesta causa: les famílies no poden gastar, les empreses no inverteixen, les administracions no gasten, baixa la producció, creix l’atur, es recapten menys impostos, es retallen serveis...
La infecció ens provoca insuficiència d'oxigen en el rec sanguini: dificultats de finançament. Ara ens falten els recursos que vam malbaratar i que ens són indispensables per a subsistir a nivell de famílies, administració, empreses... i també per poder tenir possibilitats de curació, per alimentar-nos i agafar muscle i defenses per superar la malaltia.
Salut i pessetes !
Víctor Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada